ENS CASEM O FEM PARELLA DE FET?

ENS CASEM O FEM PARELLA DE FET?

Les dues opcions són vàlides si es té clar què es vol i es tenen en compte els efectes jurídics i patrimonials que generen.

Mentre el matrimoni ha estat la forma d’unió tradicional d’aquest país, les parelles estables cada vegada són més i es desconeixen els seus efectes jurídics.

El Codi Civill de Catalunya defineix la parella de fet com la unió de dues persones majors d’edat o menors emancipats que mantenen una relació estable d’afectivitat igual a la conjugal i que es constitueix o existeix un cop s’ha conviscut durant un període de dos o més anys ininterromputs, si durant la convivència es té un fill o més en comú, o bé si s’ha formalitzat en escriptura pública.

Cal tenir en compte, no obstant, que tot i complir els requisits indicats anteriorment, no poden constituir una parella de fet ni els menors d’edat no emancipats, ni les persones relacionades per parentiu en línea recta o en línea col·lateral dins del segon grau, ni les persones casades i no separades de fet, ni les persones que convisquin en parella amb una tercera persona.

A Catalunya els efectes de la constitució de parella de fet s’equipara força al matrimoni, però hi ha certs aspectes que els diferencien i que convé conèixer i alhora evitar mitjançant la formalització de la unió estable de parella a través d’una escriptura pública atorgada davant de notari inscrita al Registre de Parelles de Fet, per tal que sigui pública l’existència de la parella de fet. Així s’evita que en un futur s’hagi de demostrar l’existència del vincle per poder accedir a algún benefici reservat al matrimoni. A més en l’escriptura es poden establir un seguit de pactes que permeten assimilar la figura encara més al matrimoni.

Tanmateix, i mentre la legislació no canviï, hi ha qüestions que encara avui no permeten assimilar la parella de fet a un matrimoni. En primer lloc, la qüestió hereditària: cas de morir un dels membres de la parella, l’altre membre només pot heredar a través d’un testament. I en segon lloc, la concessió de la pensió de viduïtat exigeix més requisits a la parella de fet, que hauran de demostrar que ha existit convivència en els dos anys anteriors a la mort de l’altre membre amb la seva inscripció i registre, i cas de no existir, que la convivència hagi estat estable i notòria durant un mínim dels últims cinc anys, entre altres qüestions (STC 11/03/2014).

Així doncs, si opten per no casar-se, és convenient assesorar-se per constituir-se com a parella de fet i s’adoptin les mesures complementàries necessàries per, si així ho decideixen, equiparar-se al matrimoni.