ÉS CERT QUE LA CUSTÒDIA ÉS COMPARTIDA?

ÉS CERT QUE LA CUSTÒDIA ÉS COMPARTIDA?

La pregunta que plantegen molts clients que es troben en situació de separació o divorci és si és cert que ara la custòdia és compartida?

Si bé els legisladors (Catalunya, Aragó, València i Navarra) i els tribunals opten com a model preferent el de la guarda i custòdia compartida, cal tenir en compte el següent:

Per a la determinació de la custòdia compartida, ja sigui mitjançant acord dels progenitors, bé mitjançant resolució judicial, han de tenir-se en compte factors i circumstàncies diverses digirides a adoptar la resolució més favorable pels fills:

La vinculació afectiva entre els fills i cada un dels progenitors, així com les relacions amb la resta de persones que conviuen en les respectives llars.

  • L’aptitud dels progenitors per garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat d’acord amb la seva edat.
  • L’actitud de cada un dels progenitors per cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat dels fills.
  • El temps que cada un dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la roptura i les tasques que realment exercia per prourar-los benestar.
  • Compliment per part dels pares dels seus deures en relació als fills.
  • L’opinió expressada pels fills.
  • L’edat dels menors i número de fills.
  • La situació dels domicilis dels progenitors, horaris i activitats dels fills i dels progenitors.

El sistema de custòdia compartida precisa de la col·laboració dels progenitors respecte dels seus fills, podent constituir, en aquest cas, un instrument útil per aconseguir el fi últim que no és altre que l’interès superior dels menors.

És preferible que siguin els progenitors els que, amb flexibilitat i mútua entesa, estableixin el sistema que més s’acomodi a les seves possibilitats, sempre que estiguin orientades al benefici dels menors.

A falta d’acord, i quan el jutge o tribunal considera la custòdia compartida com el règim més adequat, la modalitat que habitualment s’estableix en la majoria de casos és la denominada “custòdia alternativa”, en la que existeix una real alternança en el temps que passen amb els fills cada progenitor.

Dit això, doncs, podem dir que s’ha produït una inversió de la càrrega de la prova, és a dir, ara és el progenitor que s’oposi a la custòdia compartida qui haurà de provar que la mateixa no és idònea per la cura dels seus fills (STS 579/2011).