QUÈ PASSA AMB LA VIVENDA FAMILIAR QUAN S’ESTABLEIX LA CUSTÒDIA COMPARTIDA?

QUÈ PASSA AMB LA VIVENDA FAMILIAR QUAN S’ESTABLEIX LA CUSTÒDIA COMPARTIDA?

Aquesta és la tercera pregunta que solen fer els progenitors quan es volen separar o divorciar i exercir la guarda i custòdia compartida.

Per fixar qui residirà a la vivenda familiar cal tenir en compte l’interès superior dels menors i l’interés del progenitor més necessitat de protecció (tenint en compte el nivell d’ingressos de cada un). L’atribució d’ús a un dels cònjuges serà temporal.

Citar la recent sentència del Tribunal Suprem d’11 de febrer d’enguany: “Aquesta Sala, a l’acordar la custòdia compartida, està establint que els menors ja no residiran habitualment en el domicili de la mare, sinó que en periodicitat setmanal habitaran en el domicili de cada un dels progenitors, no existint ja una residència familiar sinó dues, pel que ja no es podrà realitzar adscripció de la vivenda familiar, indefinida, als menors i al pare o mare que amb ells convisqui, doncs ja la residència no és única”.

A la pràctica, ens anem trobant amb diverses fórmules per resoldre la problemàtica de la vivenda en els casos de custodia compartida:

  • Trasllat dels fills al domicili de cada progenitor en els períodes que cada un exerceix la custòdia. És el més habitual requereix proximitat i/o compatibilitat geogràfica dels dos domicilis. Ara bé, els fills només podran estar empadronats en un dels domicilis.
  • Casa-niu, els fills romanen a la vivenda i són els pares els que alternativament resideixen amb ells en aquesta. La llei només permet aquesta fórmula si hi ha acord entre les parts (aquesta opció no és massa acceptada pels nostres tribunals).
  • Divisió de la vivenda familiar, es pot donar quan la vivenda permet ser dividida en dependències diferents.
  • La realització de la vivenda, és a dir, s’acorda vendre la vivenda familiar, ja sigui un adquirint la part de l’altra o venent-la íntegrament a un tercer, això permet a l’altra o als dos proveir-se d’una nova vivenda. En aquests casos es sol atribuir un ús temporal a un dels progenitors fins a la venda.
  • Pernocta contínua en la vivenda d’un sol progenitor, compartint durant el dia les responsabilitats i tasques cotidianes amb els fills menors.

Haurà, doncs, de determinar-se en cada cas quina fórmula és la més adequada per a cada família i pertorba menys la vida dels fills menors.