QUI ES QUEDA AMB LA MASCOTA DESPRÉS D’UNA SEPARACIÓ O DIVORCI?

QUI ES QUEDA AMB LA MASCOTA DESPRÉS D’UNA SEPARACIÓ O DIVORCI?

Davant d’una separació o divorci si hi ha una mascota en comú solen haver-hi disputes per veure qui es queda amb la seva “custodia”. Hi ha casos en els que la disputa arriba als tribunals, hi ha casos en que es té clar que el propietari sempre ha estat un dels dos, i hi ha també casos en els que qui realment surt perdent és la pròpia mascota, en parelles en que cap des dos la vol i aquesta acaba sent abandonada.

Lo ideal és que la parella que es separa tingui les habilitats per parlar tranquil·lament sobre la situació i arribin a un acord davant la titularitat de la mascota. Arribar a un consens seria la situació perfecte, ja sigui la custòdia compartida o la custòdia per part d’un dels dos membres de la parella. Però desafortunadament, no sempre es pot arribar a un consens, per la qualcosa les parelles solen arribar a recórrer als tribunals per a qué es decideixi per llei la situació de la mascota.

Cal tenir en compte que el Codi Civil, en els seus articles 333-335, considera a les mascotes com a béns mobles, com alguna cosa que forma part d’un patrimoni, per tant, tindrà naturalesa ganancial o privativa.

En el moment que surgeix una crisi i la parella o matrimoni decideix posar fi a la seva unió cal tenir en compte què fer amb l’animaque han estat cuidant. Si la mascota pertanyia a un d’ells abans d’iniciar la relació no hi haurà problema, ja que la mascota seria seva de ple dret. La cosa canvia si fou adquirida amb posterioritat, iniciada la relació. En aquest cas, segons venen establint els tribunals, es quedarà l’animal qui disposi de més temps per cuidar-lo i desitgi fer front a la seva cura. El que no tingui la “custòdia” podrà tenir un règim de visites al seu favor tan ampli com pactin.

Si un dels dos decideix renunciar a la mascota podria ser indemnitzat per la persona que es queda amb l’animal percebent el preu que va pagar per ella i altres conceptes similars. També es pot optar per una “custòdia” compartida si així ho acorden les parts.

Però no sempre la mascota pertany a les parts, també pot ser que sigui dels fills d’aquests, en aquest cas l’animal es quedarà amb els nens, ja que la jurisprudència considera que no és bo separar als menors de les seves mascotes i menys en el moment de la traumàtica separació dels seus progenitors.